Qui som

Una mica d’història

Any 1973, un dels forns de ceràmica iberoromans (Riera de Sant Simó, Mataró). A la foto: Ferràn Martí, Joaquim García, Carles Martí, Josep Lloansi, Robert Lleonart, Jordi Nonell i Joan Francesc Clariana.

L’objectiu de l’entitat és promoure el coneixement de l’Arqueologia i la Història de Mataró i el Maresme

Any 1969, donació d’un molí a palmenti trobat a la finca del Sr. Josep Majoral (Veïnat de Mata) s’hi veuen: Joan Giménez, (…) Jaume Soler, Jaume Turà, Lluís Soler, Martí Fité, Josep Lloansi, Joan Bonamusa i el seu fill Sergi, Rafael Esteban, Ferràn Martí i Carles Martí.

L’any 1970, a partir de la fusió dels grups de col·laboradors d’en Marià Ribas i d’en Jesús Illa, es fundà la Secció Arqueològica, vinculada al Museu de Mataró. Els seus objectius foren la salvaguarda, la recerca i la divulgació del patrimoni arqueològic de Mataró i de la comarca. L’any 2020 es commemorà el 50è aniversari de la seva fundació.

La Secció Arqueològica va significar l’inici d’una nova etapa en la qual es realitzà una important tasca arqueològica en equip, no tant sols a Mataró, on es van efectuar la majoria d’actuacions, sinó també a poblacions veïnes com Argentona i Cabrera de Mar. Gràcies a les seves intervencions es van poder excavar i salvaguardar molts jaciments entre els quals la vil·la romana de Torre Llauder destruïda en part per les obres d’urbanització d’un polígon. L’any 1979 i després d’una llarga campanya de sensibilització ciutadana, la Secció Arqueològica va aconseguir protegir les restes de la pars urbana d’aquest important jaciment arqueològic.

La voluntat de publicitar els treballs i estudis realitzats es va materialitzar en l’edició d’una sèrie de publicacions, entre les quals la revista Laietania, que ha esdevingut un referent acadèmic. Amb la professionalització de l’arqueologia durant els anys 80, la Secció es va integrar en molts equips de treball, participant en excavacions programades i en projectes realitzats per altres entitats, com és el cas de  la col·laboració en la Carta Arqueològica  de la Comarca del Maresme, promoguda pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i també en projectes de recerca propis centrats en l’estudi de la ciutat romana d’Iluro o el poblament prehistòric de la Serralada litoral.

Per tal d’adaptar-se a la nova legislació en matèria arqueològica i prosseguir amb la seva tasca, la Secció es dissolgué donant pas a la creació l’any 2014 del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el qual manté  la col·laboració amb altres entitats de la ciutat, especialment amb el Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural i el Museu de Mataró.

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) des del 20 de març de 2021.

El seu objectiu és desplegar el coneixement de l’Arqueologia i la Història de Mataró i el Maresme proposant diferents activitats culturals organitzades al llarg de l’any algunes dirigides als socis i altres obertes al públic en general, consistents en cicles de conferències i visites guiades a jaciments emblemàtics amb la voluntat d’apropar, difondre i protegir el patrimoni cultural que és inherent a tota societat.

Jaciment dels Vidals (Mata) 1996_Carles Martí, Josep Antoni Cerdà, Dolors Zamora, Joaquim García, Jaume Turà i Enric García
Ferràn Martí i Joan Francesc Clariana calcant panys de porta
Turó d’Onofre Arnau_Jaume Carles i Joan Roldós
Turó d’Onofre Arnau . Veïnat de Mata. Juliol 1978
Necròpolis ibèrica Can Rodon_Ribas dibuixant
Montcabrer_Jesús Illa, Antoni Mas i Toni Roca
Local Secció Arqueològica_Materials excavació Plaça Gran
Capella de la Mare de Déu de Lorita (Llavaneres)
Pàtera de TS sudgàl·lica del terrissaire Regenus
Pàtera de TS sudgàl·lica del terrissaire Regenus
Jaciment de Can Majoral (Mata) Rafel Esteban i Sr. Majoral
Turo dos pins-Francesc Navarro
Turó dels Dos Pins. Fortificació ibèrica. Cabrera de Mar. 1986
Restaurant el Kalathos
Poblat Ibèric de Burriac. Sector Can Gaspar. 1982_Jaume Turà, Pepe Garrido, Albert Martin i Jordi Miró
Burriac
Burriac_Excavacio habitacions 32-34